Sistemes constructius alternatius a l' obra tradicional
Anterior
Hi ha diferents tipus de llars de foc i no tots ofereixen les mateixes prestacions, per això és important conèixer les diferències entre elles i la seva idoneïtat per l’estança o habitatge on anirà ubicada.
També volem remarcar que introduir en un habitatge una xemeneia no només ha de respondre a criteris estètics, sinó que podem fer que participi en el projecte i considerar aquesta font de calor com a emissor principal per calefactar tot l'habitatge conduint la calor als punts desitjats, i sumat a la renovació d'aire interior amb recuperador de calor poden ser suficients si es garanteix una bona estanquitat a l'aire de l'habitatge, reduint així les despeses d'instal·lacions en el pressupost global de la construcció.
Primerament, diferenciarem entre xemeneies de combustió, que produeixen calor, i elèctriques, principalment estètiques, encara que existeixen models amb funció calefactora.
A continuació, mostrem un esquema i definim els principals tipus de xemeneies:
Són les xemeneies més tradicionals, i el material de combustió que utilitzen, la llenya, és un material renovable, ecològic i econòmic. Solen estar fabricades amb maons ceràmics i formigó ignífug, però també hi ha de tipus cassette i independents, de ferro colat o xapa metàl·lica.
Les xemeneies de llenya creen una atmosfera especial que no s'obté amb altres tipus de xemeneies, però, cal dir que generen gran quantitat de residus i requereixen un espai per a l'emmagatzematge del seu combustible.
La temperatura de l’escalfor no és controlable fàcilment, i es requereix una sortida de fums amb un tir vertical d’almenys 20cm de diàmetre, el que significa que la seva ubicació condiciona l'arquitectura de l'edifici.
La seva instal·lació en projecte d'obra nova és fàcilment gestionable, però, en edificis existents no. És més adequada en habitatges unifamiliars, ja que el tir requereix un espai vertical que ha d'arribar fins a coberta, això en habitatges plurifamiliars és més complicat per la necessitat de l'espai pel tir i la sol·licitud de permisos, a menys que hi hagi una previsió de sortida de fums a l'estança on es vol instal·lar la llar de foc.
Dintre de les xemeneies de llenya, hi ha les famoses xemeneies de pellets, són xemeneies automàtiques, programables, que generen calor mitjançant la combustió de pellets de fusta premsada, un combustible econòmic, ecològic i molt pràctic. La seva instal·lació requereix d'una sortida de fums a coberta i una presa de corrent.
Hi ha tres tipus d'estufes de pellets: d'aire, canalitzables i termoestufes.
Les estufes d'aire expulsen amb un ventilador, la calor generada amb la combustió, a l'estada. La canalitzables funcionen igual que les d'aire i mitjançant conductes reparteixen la calor a diferents estances. La termoestufes utilitzen la combustió de pellets per calendar l'aigua de circuits de calefacció, també poden generar aigua calenta sanitària amb un interacumulador extern.
A l'igual que les xemeneies de llenya són més adequades pels habitatges unifamiliars per la necessitat de l'evacuació fums a coberta.
L'evolució de les xemeneies de combustió de llenya o pellets, ha donat a la creació de les anomenades termoxemeneies o termoestufes, xemeneies híbrides que combinen sistemes per transportar la calor a altres estances mitjançant conductes o radiadors i/o produir aigua calenta sanitària. Aquestes poden combinar-se amb altres fonts d'energia per a la funció "caldera", com ara panells solars o la xarxa elèctrica convencional, sense necessitat d'encendre la llar de foc.
La xemeneia de gas és una bona alternativa a la llar de foc de llenya. El seu funcionament és semblant al dels fogons de cuina i també requereix una sortida d'evacuació de gasos, encara que de menor diàmetre que la de la xemeneia de llenya.
Són xemeneies més netes perquè no generen residus ni fums. L'encesa és mecànica, mitjançant comandament a distància, són regulables i molt eficients, encara que acostumen a ser cares, i el seu combustible, el gas, és també més car que altres combustibles.
Les flames produïdes per la combustió són estàtiques, però a l'igual que en altres tipus de xemeneies existeixen models amb ventiladors que mouen les flames per simular un efecte més natural, complementant-les amb llenya ceràmica o còdols.
La seva instal·lació és més comú a habitatges unifamiliars per la necessitat de connexió a la xarxa de gas i la sortida d'evacuació de gasos, encara que existeixen models estancs en casset, que disposen d'una sortida de gasos menor que pot anar directament a façana, el que fa més factible l'obtenció de permisos.
Les xemeneies de bioetanol poden ser xemeneies fixes o portàtils i no requereixen de cap tipus d'instal·lació o obra. Són xemeneies de combustió amb flama real i controlable, tot i que estàtica, per això existeixen models amb ventiladors intermitents que fan que la flama tingui un efecte més natural.
El seu combustible, el bioetanol, és un alcohol inflamable que s'obté amb la fermentació anaeròbica de sucres presents a plantes o vegetals. És un combustible net, per tant, les emissions no són perjudicials, el que significa que no és necessari instal·lar un tret d'evacuació de fums.
Al no requerir una sortida de fums, la calor que es produeix, no s'escapa, el que fa que sigui una xemeneia més eficaç en la seva funció calefactora. No obstant, el bioetanol és més car que altres combustibles, el seu rendiment és menor, i per mantenir les xemeneies enceses és necessari un abastament freqüent.
Entre les xemeneies de combustió, són l’opció més saludable i és una solució perfecta per a obtenir aquesta sensació de confort que ens proporcionen les flames, en habitatges o estances on no es poden instal·lar xemeneies convencionals.
Les xemeneies elèctriques són aparells electrònics que imiten l'efecte visual d'una xemeneia de llenya, tot i que la majoria de models també aporten calor mitjançant una resistència elèctrica.
Al mercat hi ha tres tipus de xemeneies elèctriques segons la seva estètica: encastades a paret, encastades a mobles o, mòbils. No generen foc real, el que vol dir que no emeten fums, per tant, no cal conducte d'extracció o ventilació. Només requereixen una presa elèctrica, i en el cas d'oferir funció calefactora disposen de termòstat de seguretat que detenen l'aparell automàticament en cas de sobrecàrregues. Són definitivament xemeneies molt segures.
L'efecte de combustió de llenya cremant-se, s'aconsegueix mitjançant un sistema d'il·luminació halògena o de leds. Algunes xemeneies a més combinen vapor d'aigua per fer-la més realista.
Generalment funcionen amb comandament a distància, podent triar la funció visual de manera individual o amb la funció calefactora.
Pel que fa a el consum energètic, en funció calefactora són les menys eficients per emetre el mateix escalfor que produeix la xemeneia tradicional, i això comporta una despesa econòmica considerable.
Són la solució perfecta per instal·lar en tot tipus d'habitatge sense necessitat d'obres.
En gairebé tots l'habitatge d'obra nova, els clients ens demanen tenir una xemeneia al saló o zones de relax, fins i tot al dormitori principal, és llavors quan els plantegem totes les opcions que tenen en funció dels requisits que tinguis, ja sigui perquè simplement volen veure un foc encès sense que sigui condició que també emeti calor, els que no volen fer llenya pel que comporta després el manteniment o els que volen la xemeneia de tota la vida, amb llenya, ja que no entenen un habitatge amb un altre tipus de xemeneia.
Amb quina us quedeu vosaltres?
Gràcies una vegada més per seguir el nostre blog!
